26 de novembre: apagada forçosa
Ni 5, ni 10, ni 15, sinó més de 20 minuts d’apagada hem hagut de suportar bona part dels veïns de la Vall avui mateix.
No es tracta d’una nova edició de la campanya de conscienciació sobre el canvi climàtic, sinó un problema que cada volta es fa més habitual a les ciutats, a mesura que creix el consum elèctric, i que anirà a pitjor.
Precisament s’ha produït en un dels habituals pics de consum diari. N’hi ha dos habitualment: a l’hora de dinar, i a l’hora de tornar a casa al vespre i sopar.
Aquests pics de tensió estan, lògicament provocats pel consum domèstic, quan se posen en marxa els sistemes de cuina elèctrics, junt a calefaccions i altres aparells de la llar, i posen de manifest dos coses:
Una és que la tendència a fer servir cada volta més aparells elèctrics per escalfar coses: dinar, aigua, les cases… és una forma molt ineficient de fer servir l’energia.
L’altra és que les companyies elèctriques ens enganyen quan ens fan contractar major quantitat de potència i ens fan pagar més cada mes per això: perquè és mentira, no poden acomplir amb tota la potència que tenen els abonats contractada.
Curiosament en el mateix moment de produir-se l’apagada lluïa un sol resplendent, que adequadament aprofitat, amb captadors solars per calfar aigua, aliments, o per generar energia elèctrica, o simplement amb unes cases ben assolellades gràcies a un urbanisme intel·ligent hagueren evitat situacions paregudes.
De tot això en diríem una estratègia de diversificació energètica, descentralitzada i amb fonts renovables… tot el contrari del que patim actualment.
Així que la propera vegada que vos quedeu sense poder dinar podeu tindre un entranyable record de diversos personatges que han participat en la malifeta i que van des del venedor d’electrodomèstics que et va recomanar la vitro (perquè era molt neta) fins alguns ministres, alcaldes i regidors d’urbanisme.